Saló del Manga a Barcelona 2012

Una de les fites de l'any que mai em perdo és el Saló del Manga.

He de dir que des de ben petita m'ha flipat molt la cultura japonesa, fins al punt que al 2006 el viatge de noces va ser al Japó, i on hi destaco l'anime i el còmic. Bé, no acabaria mai de mencionar títols i més títols de sèries, còmics i pel·lícules que m'han tingut enganxada, pel tipus de dibuix i per la seva història, des què tinc ús de raó. Començant per una de les meves sèries prefereides, El Dr. Slump, passant per Bola de Drac (els inicis) o Candy Candy, els còmics del Jiro Taniguchi , fins a tot el món Studio Ghibli. Sempre he pensat que la cultura japonesa i els japonesos no formen part d'aquest planeta, la seva manera de fer i de transmetre m'entusiama, són gent creativa, imaginativa, fidels a les tradicions i molt molt "Frikis". De vegades penso que jo sóc una mica com ells, adulta i alhora una mica infantil, m'agrada perquè sento que una petita part de mi, la que és més nena, encara està viva.

Us vull deixar la cançó de la banda sonora de l'última pel·lícula de l'Studio Ghibli "The Secret World Arrietty", una fantàtica pel·lícula envoltada de valors i de bons missatges, tant per a grans com per a petits. I la cançó de la Banda Sonora, "Arrietty's Song", una preciosa cançó composta per la francesa Celine Corbel i cantada en japonès.

I com no, una mostra feta en llana, nina una mica diferent a les altres, m'imagino que ho haureu notat. La vaig fer pensant en mi, i va acabar sent una "Sandra", ja que té un aire Otaku. Em va costar bastant fer-la i va passar per diverses modificacions, i els meus dits van acabar bastant punxats. Veig que encara ho he perfeccionar una mica més, però tot i així n'he quedat prou satisfeta. 

Brigitte

Tenia ganes de representar una nina francesa, amb tota la seva indumentària, tal i com me la imagino jo: samarreta de ratlles vermelles, faldilleta texana, boina i bolset a conjunt. I aquí la teniu, amb el famòs cartell de Le Chat Noir de fons.

Tinc la cançó perfecta per a l'ocasió, un poema de Charles Baudelaire, interpretat per Little Nemo, un grup de l'escena francesa dels 80's i 90's molt bons on barregen estils que van del post-punk, al gòtic, fins el só més pur francès. Cançó preciosa amb el tó afrancesat característic de la banda. Us deixo amb un vídeo filmat per una servidora al Festival Infra-t-Pop, que es va celebrar a la Sala Locomotive de París el maig del 2009, "La Cloche Fêlée"

Les quatre estacions

Primavera, Estiu, Tardor i Hivern, són les quatre estacions de l'any, reflectides en quatre fades precioses de diferents ètnies, un altre repte que ara mateix guarneix els ambients de l'escola del Vània Congrés-Indians. Des de l'Àfrica fins a l'Índia, passant per les terres gelades de Rússia.

M'agradaria acompanyar aquest post amb el vídeo d'un dels grups, per a mi, més influenciats per la música antiga i ètnica, Dead Can Dance. Una veu i música meravellosa, i vídeo trist on s'hi reflecteix dolor i misèria, el de la pobresa,  "Host Of Seraphim". .

"Mashenka i Medved" (Mashenka i l'Os)

És un dels contes populars rus per excel·lència. Fer els personatges de la història va ser un repte per a mi. L'escola va demanar a unes quantes famílies amants de l'art de fer nines de llana si volíem col·laborar en fer ninotets de diferents contes, entre ells "Mashenka i l'Os", el que vaig triar jo. Aquí us deixo un enllaç al conte i també a un vídeo. I aquí teniu el retrat fet en llana.

Què és una nina Waldorf?

Les nines Waldorf estan creades segons els principis de l'Educació Waldorf. Estan fetes a mà amb llana i cotó. La seva forma és simple, per tal que els infants puguin jugar millorant la seva imaginació i creativitat. És per això que no tenen expressió facial, d'aquesta manera els nens i les nenes poden crear històries de tal manera on es poden imaginar si aquella nina està trista, contenta, enfadada, feliç, etc.

Violeta

Tot va començar un dissabte del mes de març, quan per primera vegada vaig descobrir el significat del que era una nina waldorf, una nina feta amb llana cardada. N'havia vist alguna per l'escola del meu fill, Cogrés-Indians, la Castanyera i el Nenet, dues nines precioses i càlides fetes per la Miren i on s'exposaven a l'ambient de Joc Simbòlic, protegint-lo i envoltant-lo d'una màgia especial. Va ser al cap d'uns mesos quan vaig saber que es feia un taller a l'escola,  per aprendre a fer-les. Recordo amb emoció que vaig ser la primera en apuntar-m'hi, estava molt anciosa de saber quin era el significat d'aquelles nines sense rostre, i com no, emportar-me'n una feta per mi a casa.
I aquí la teniu, la Violeta, la meva primera nineta de llana cardada waldorf.