dimarts, 12 de febrer del 2013

Taller de Nines de Llana Waldorf

Després d'uns dies d'organització, gràcies a La Mamateca amb la Mònica Martínez al davant, faré el meu primer taller de Nines Waldorf. El taller consistirà en com poder treballar la llana per poder crear aquestes nines. Constarà de 4 divendres i utilitzarem diferents tècniques, des de les agulles de cardar fins l'aigua i sabó. HI haurà adults i nen@s, i la finalitat serà el coneixement d'aquest art i la creació de la teva nineta.
S'ha de dir que estic molt il·lusionada, gaudeixo moltíssim treballant la llana, donant-li forma i veient tot el que es pot arribar a fer amb ella. Per això us deixo l'enllaç del cartell del taller, queden poques places, però si algú s'hi anima serà molt ben vingut.

Taller de Nines Waldorf

També us vull ensenyar una bonica fada que vaig fer especialment per a la Mamateca.

divendres, 11 de gener del 2013

"Jugant amb els Àngels"

Avui els protagonistes són els Àngels, aquells éssers immaterials o espirituals presents en algunes religions i que ens influeixen en la vida mitjançant missatges, ens protegeixen, faciliten o ens ajuden en la nostra vida.
Us parlaré de...“Jugando con los Ángeles” de l'Hania Czajkowski. Un Llibre-Joc on ens mostra els coneixements mil·lenaris de l' “Angelologia”, ciència sagrada, provinent de les tradicions hebrees i cristianes. Però sobretot és una invitació i una connexió directa cap a un món màgic, el regne angelical. Al mateix temps, crea un pont cap al nostre propi interior, que és on en realitat estan totes les respostes.

El joc consta de dues baralles de cartes, una amb els missatges i l'altre que són els àngels representant un element (terra, aire, foc, aigua i llum) seguit d'unes paraules com “força i voluntat”, “curació divina”, i més. I el llibre ens explica en què consisteix, les experiències de l'autora i com es juga. Aquest joc és una meravella, no només per la seva senzillesa, sinó que també ajuda molt a resoldre dubtes que tenim i et fa estar bé en tu mateix, donant-te forces i ànims quan els necessites. És una bona teràpia, una bona consulta.

Recordo la primera vegada que vaig tenir el plaer que la Rosa (la meva mestra de tai-chi i de reiki) em va llegir les cartes. Feia molt poc que ens coneixíem i jo m'estava iniciant en el primer nivell de Reiki. El joc el vam fer per tancar el dia, després de més de 5 hores on hi havia hagut molta remoguda emocional i on l'ambient energètic era brutal. Jo ja iniciada, em va tocar el torn d'agafar les dues cartes. Emocionada tinc present els missatges que em transmetia l'Àngel: “Jo sóc l'àngel que baixa per abraçar-te amb força. Estant entre els meus braços ja res ens pertorbarà! Sents la pau de tenir protecció angelical...? En aquests moments, comences... a viure amb.........” i l'altra carta deia “Llum i protecció divina”. Wah, allò em va entrar dins del meu cos i em va remoure fins el més profund. Feia molt poc que havia mort el meu pare, i de cop vaig veure com una ràfega de llum i ell estava (el meu pare) mirant-me i somrient, m'emociono només de pensar-hi. Aquella experiència va ser una de les més fortes mai viscuda.
Vaig comprar “Jugando con los Ángeles” i de tant en tant em tiro les cartes, em relaxa i em fa veure la vida tal i com és, meravellosa.

Tinc dos àngels fets de llana per ensenyar-vos:

Àngel preciós, amb molta força.



Angelet de pessebre, va ser un encàrrec que em va fer una amiga per regalar-li a la seva tieta, una gran col·leccionista de figuretes i ninotets angelicals. És molt bonic i transmet dolçor.



I per acabar una cançó, l'autor és el Gavin Friday, ex-component del grup gòtic dels 80's Virgin Prunes. És una de les cançons que més m'agrada i es diu “Angel”.


dimarts, 20 de novembre del 2012

Per què volen les Bruixes?

Acabo de venir d'una fantàstica trobada de mares del Grup de Criança de l'Espai Heaven, on diferents dones hem exposat els nostres coneixements artístics, explicant jo el meravellós món de les nines de llana.
Parlant parlant, no sé com, ha sorgit el "Per què volen les Bruixes?". Una de les mares ha explicat la història que aquestes dones sàvies, que tant bé coneixien l'art de sanar, de tant en tant és feien algun "viatge al més enllà". De quina manera?. Doncs agafant elements de la natura clarament al·lucinògens: plantes, bolets, herbes,... feien pòcimes o ungüents i untaven el pal de l'escombra. Refregant-s'hi arribaven a tal extrem d'excitació que si hi afegies la substància creada, realment podríem dir que l'escombra les feia volar. He dir que la història la desconeixia i per això us l'he volgut explicar a aquí.
Quan vaig escriure "Bruixes de Color Negre", vaig estar dies i dies rumiant quina podria ser la cançó que millor les podria definir. Avui m'ha vingut el nom d'un grup al cap Inkubus Sukkubus, una banda gòtica que "en mis tiempos mozos" jo ballava quan anava a la disco. Ja no recordava que tenia cds d'ells a casa. Escoltant-los he volat al passat, sense escombra ni al·lucinògens ^_^, però us ben juro que tota jo m'he transportat.
Us deixo el vídeo "Wytches" d' Inkubus Sukkubus.


També la Bruixeta de llana, amb la seva escombra, on ara mateix està envoltada d'herbes i plantes medicinals. A la vista de qui se la vulgui mirar, l'aparador de l'herboristeria on compro jo les meves medicines naturals.


dimecres, 14 de novembre del 2012

Bruixes de color negre

Què és el primer que et passa pel cap quan penses en bruixes o bruixeria? Segurament una colla de dones velles, lletges, desdentades i xafarderes al voltant d'un calder fumejant, fent pòcimes i encanteris. Doncs aquesta és la imatge que ens han venut al llarg de la història, imatge manipulada i difosa per l'Església, la gran enemiga de la Bruixeria.
Anirem fins a la prehistòria, on els homes veneraven el Sol, la Lluna, els Estels, el sexe i els avanpassats. On la Vida era la Creació  i la Mort la Por. Aquesta por al desconegut va fer creure en una vida després de la mort, on un personatge tenebrós i masculí l'encarnava. A aquest se'l va convertir en un Déu, cornut anomenat Satanàs. I amb ell va néixer ella, una fèmina, la deessa de la fecunditat. I junts donaren forma al món, ell com a mascle dominant, encarregat de la caça d'animals i ella com a creadora i regeneradora. Durant el Neolític, aquesta dona utilitzada només com a bèstia de càrrega i de plaer comença a tenir un paper molt important. Descobreix el secret de l'agricultura, de confeccionar cistells i atuells i de teixir, i es crea a poc a poc una societat matriarcal fins que els homes fan una autèntica revolució cultural, sotmeten a les dones i "casen" a les antigues deesses amb els nous déus guerrers.
Vençudes però no derrotades van passant callades i ajupides a l'ombra dels seus marits, anant fent camí cada vegada amb més força i sent adorades com a Deesses de la Fecunditat, entre elles Isis, Mithra o Anaita. La millor manera d'adorar la deessa de la fecunditat i al déu de la vida i la mort era representar la seva unió sexual, on la fecunditat era el màxim referent, tant com a festes de sexe i plaer on abundaven els intercanvis de parella, com ceremònies on es venerava la "fecunditat agrícola" per tal que les collites fossin abundants.
Amb tot això, la Religió reacciona, vol acabar amb tot això, eradicar el culte a la deessa. Comença llavors una lluita de persecussions i de sang contra aquestes que dura ben bé fins al segle XIX.
Aquestes dones que van ser acusades i condemnades (i en alguns casos també la seva desendencia, sobretot si es tractava de nenes), que sovint pertanyien a les classes populars, i entre elles, només una minoria haguessin pogut ser catalogades com malaltes mentals o com autèntiques criminals. La majoria de les condemnades en aquests dies, eren de totes les edats i condicions, i de diverses confessions religioses, sovint remeieres, comares o llevadores, ja que els remeis que utilitzaven es basaven en una farmacopea tradicional, consistent en infusions o coccions d'arrels i d'herbes, o sigui el que es coneix ara com a «fitoteràpia». La població de llavors, essencialment rural, no tenia altre recurs per intentar tractar algun mal, al recórrer a aquests procediments ancestrals, i al veure sovint que funcionaven, feia que les persones més cultes pensessin en la màgia i en la bruixeria.
Un mitjà horrible i despietat de saber del cert si una dona era una bruixa, consistia en llençar-la a l'aigua amb les mans i els peus lligats. Com en teoria, una bruixa era més lleugera que l'aigua, si flotava i no s'ofegava era ràpidament rescatada i cremada viva, mentre que si per contra la dona s'ofegava, això era prova que havia mort innocent.
Finalment, el món va quedar tip de sang, negant-se a  afirmar que hagués existit mai un culte a la bruixeria organitzat, concloent que es tractava simplement d'un muntatge ordit per inquisidors i religiosos, i corroborat per pobres desgraciats torturats fins a la desesperació o dements. I no obstant això, l'Església s'afanya a "cristianitzar" determinades cerimònies camperoles,deixant la seva petjada en diferents festes tradicionals com poden ser: el Carnestoltes, Tots Sants, Nadal o la mateixa Nit de Sant Joan. Deixant aquest món en mans dels nostres pensaments més imaginatius, tapant així aquella terrible època de tortura i mort.
També avui dia, la Bruixa és un personatge relacionat amb l'esoterisme, el culte als encanteris i al poder de predir el futur, ben vist per alguns i tractat d'estafadors per altres.
Buscant informació per la xarxa m'ha fet molta gràcia llegir que el "perfil actual d'una bruixa moderna" és aquella noia o dona jove, amb esperit rebel, que si és conseqüent, serà una persona inquieta pel medi ambient, a la qual li agradi la natura, potser vegetariana i possiblement naturista, ja que no tindrà vergonya de la nuesa del seu cos. I portarà sempre a sobre un objecte determinat. No fa proselitisme, no admet obertament el seu credo, i se sap en possessió d'una Veritat tan real com el Sol i les estrelles. Aquesta "bruixa moderna" és el perfil d'una dona que en el seu moment va voler ser lliure i que encara ho intenta. Malauradament la cacera de bruixes no s'ha acabat.

Voldria fer un homentge a aquestes "Fantàstiques" dones, fent una imatge simpàtica de com la veiem avui dia: amb barret, gat negre i escombra. Representada en llana, espero que us agradi.


divendres, 2 de novembre del 2012

Espectres d'Orient

Aprofitant que aquests dies és el Saló del Manga a Barcelona i la nit dels morts, m'agradaria parlar d'uns personatges, que per la seva imatge semblen simpàtics, han aterrat i aterren a adults i infants del Japó.
Són els Obake, dit aquí Fantasmes.
No sé si haureu vist aquell capítol del Doraemon on el Takeshi i el Suneo, decideixen espantar el Nobita portant-lo a una casa encantada. Com sempre el Doraemon li ha de treure les castanyes del foc, per tant decideix treure's de la butxaca tota una colla de fantasmes que seran en realitat els que acabaran espantant a aquest parell borinots.
M'agradaria fer-vos un petit resum de mitologia japonesa, centrant-me en els Obake.
Tots els fantasmes japonesos es classifiquen sota el nom de Obake o Bakemono. La paraula obake deriva del verb bakeru que significa canvi o transformació. En efecte els fantasmes japonesos són coses que muten i es transformen, ànimes que han sofert un canvi degut a alguna experiència amarga o simplement éssers que són producte d'un encanteri o una cosa màgica.
Dins dels Obake trobem des dels Yurei fins les Rokurokubi, passant per objectes que cobren vida, els Karakasa.
Primer de tot us vull presentar el meu primer fermall, un OBAKE de llengua vermella i un sol ull , fet amb feltre. Aviat, per això, el voldré representar en llana cardada.


Aquí us deixo una mostra d'alguns dels Obake de la mitologia japonesa, ja veureu que són la mar d'interessants:

YUREI:
Els Yurei, com diríem aquí, són les "Ànimes en Pena" i la majoria de vegades són dones. Aquests fantasmes no se'ls considera del tot dolents, moltes vegades són dones que han mort en el part i el seu fantasma torna per cuidar el seu fill i moltes vegades li porta dolços. La imatge del Yurei és molt típica japonesa, vestit llarg i blanc, estripat; cabells negres, llargs i flàccids, i amb un triangle de paper damunt el front.


FUNAIREI
Són aquells fantasmes que habiten als mars i on van morir. S'apropen a les barques i vaixells demanant un cullerot, i si aquests els hi donen comencen abocar aigua de mar dins fins que l'embarcació s'inunda.


ROKUROKUBI
És un fantasma que de dia és una dona normal i a mitja nit el seu coll creix desmesuradament. Hi ha que creuen que és un monstre que surt per la nit a caçar, però altres pensen que només surt a beure's l'oli dels fanals que enllumenen els carrers.


YAMAMBA
Se l'anomena també "Dona de les Muntanyes". Se la sol representar vella, amb roba esparracada, lletja i amb els cabells despentinats. Diuen que busca aquells excursionistes perduts per menjar-se'ls, però hi ha que pensen que si està de bon humor els ajuda a trobar el camí de tornada.


NOPPERABO
La història explica que si et trobes a algú pel carrer amb el capcot, no el saludis, podria ser un Nopperabo, un ser sense rostre. La majoria de vegades es representa amb una màscara blanca. Us deixo una imatge del personatge i de la seva màscara, curiosament extreta de la paret de casa nostra ^_^.


YUKIONNA
És la dona de les neus. La llegenda diu que els dies de tempesta s'apropa als excursionistes perduts i els adorm fins que moren congelats. Se la representa amb la pell molt blanca, els cabells llargs i negres, vestida de blanc i amb una gran bellesa. S'explica que alguna vegada es casa amb algun humà i viu amb ell fins que al final el mata.


KARAKASA
Tots sabem que no està gens bé agafar coses del terra que no et pertanyen, desgraciadament al món occidental això no passa, però hi ha excepcions... Recordo el viatge que vam fer  al Japó que la nostra guia ens va explicar que si deixàvem la bossa al ben mig de Tokio i tornàvem al cap d'uns dies, la bossa continuaria allà. Això és el que m'agrada d'aquesta gent, el seu civisme em flipa. Tot i que, no sempre és així,  doncs un dia de forta pluja sense paraigua, trobar-se'n un tirat al carrer és molt temptador, tant que moltes vegades l'agafes. Però el que et pots trobar és que aquest s'obri i et mengi. Sí, un objecte també pot ser un Obake. Diuen que quan ja tenen més de 100 anys aquests cobren vida. Se'l pot reconèixer, perquè al m'anec tenen un peu.


GAKI
Aquests Obake estan condepnats a passar gana i sed eternament, ja que per molt que mengin i beguin mai estaran plens. Se'ls representa amb una panxa inflada, per no poder menjar.


Voleu passar por de veritat? Doncs no us perdeu el vídeo que adjunto, una banda japonesa anomenada Malice Mizer. Gaudiu-ne!


 
*Informació extreta de:
wikipèdia
Silverchaos2
Taringa!
Otoke-Katarsis

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Saló del Manga a Barcelona 2012

Una de les fites de l'any que mai em perdo és el Saló del Manga.

He de dir que des de ben petita m'ha flipat molt la cultura japonesa, fins al punt que al 2006 el viatge de noces va ser al Japó, i on hi destaco l'anime i el còmic. Bé, no acabaria mai de mencionar títols i més títols de sèries, còmics i pel·lícules que m'han tingut enganxada, pel tipus de dibuix i per la seva història, des què tinc ús de raó. Començant per una de les meves sèries prefereides, El Dr. Slump, passant per Bola de Drac (els inicis) o Candy Candy, els còmics del Jiro Taniguchi , fins a tot el món Studio Ghibli. Sempre he pensat que la cultura japonesa i els japonesos no formen part d'aquest planeta, la seva manera de fer i de transmetre m'entusiama, són gent creativa, imaginativa, fidels a les tradicions i molt molt "Frikis". De vegades penso que jo sóc una mica com ells, adulta i alhora una mica infantil, m'agrada perquè sento que una petita part de mi, la que és més nena, encara està viva.

Us vull deixar la cançó de la banda sonora de l'última pel·lícula de l'Studio Ghibli "The Secret World Arrietty", una fantàtica pel·lícula envoltada de valors i de bons missatges, tant per a grans com per a petits. I la cançó de la Banda Sonora, "Arrietty's Song", una preciosa cançó composta per la francesa Celine Corbel i cantada en japonès.


I com no, una mostra feta en llana, nina una mica diferent a les altres, m'imagino que ho haureu notat. La vaig fer pensant en mi, i va acabar sent una "Sandra", ja que té un aire Otaku. Em va costar bastant fer-la i va passar per diverses modificacions, i els meus dits van acabar bastant punxats. Veig que encara ho he perfeccionar una mica més, però tot i així n'he quedat prou satisfeta. 


dimarts, 30 d’octubre del 2012

Brigitte

Tenia ganes de representar una nina francesa, amb tota la seva indumentària, tal i com me la imagino jo: samarreta de ratlles vermelles, faldilleta texana, boina i bolset a conjunt. I aquí la teniu, amb el famòs cartell de Le Chat Noir de fons.


Tinc la cançó perfecta per a l'ocasió, un poema de Charles Baudelaire, interpretat per Little Nemo, un grup de l'escena francesa dels 80's i 90's molt bons on barregen estils que van del post-punk, al gòtic, fins el só més pur francès. Cançó preciosa amb el tó afrancesat característic de la banda. Us deixo amb un vídeo filmat per una servidora al Festival Infra-t-Pop, que es va celebrar a la Sala Locomotive de París el maig del 2009, "La Cloche Fêlée"